Obiang

Fa un parell d'anys vaig llegir un llibre d'Albert Sánchez Piñol (l'autor de la novel.la 'La pell freda'). Aquesta obra es titulava 'Pallassos i monstres' i explicava la història de vuit dictadors de l'Àfrica negra durant el segle XX. A pesar de les animalades que van cometre molts d'aquests dictadors, ell ho explica amb un to de tragicomèdia que la veritat es fa molt amè. Aquí no podien faltar Idi Amín, Bokassa, Mobutu Sese Seko, Selassie o Obiang, el de l'antiga colònia espanyola de Guinea Ecuatorial.
De fet avui estava convidat a venir al Congrés de Diputats espanyol, però sembla que les protestes d'alguns grups parlamentaris han provocat que finalment no hi vagi tot i que sí que s'entrevistava amb Rajoy (faltaria més). Al llibre parla d'aquest personatge que va fer un cop d'estat el 1979 derrocant el seu tiet Macías perquè Obiang estava fart de veure's obligat a netejar el cotxe del seu oncle en uniforme de tinent coronel. Es van crear expectatives però que es van desfer ràpidament (de fet ell ja havia estat un repressor durant el govern del seu oncle). De seguida va formar un partit únic i es van convocar unes eleccions 'obligatorias' i en el qual havien de votar a un candidat -a ell- i estava prohibit votar en nul o en blanc. Ja em diràs.
La principal habilitat d'Obiang ha consistit a multiplicar els gestos democratitzadors sense democratitzar res de res. Ell defensa la llibertat d'expressió sempre i quan no es parli malament del seu règim. Quan el van criticar va concedir que es creessin dos teles privades... El problema és que eren dirigides per Teodoro Nguema Obiang, Teodorín, fill del dictador i candidat a la successió. Per altra banda, la premsa estrangera tampoc molesta massa a Obiang.
I què dir de Ricardo Mangue, més conegut com 'Ricky el pistoler', que és ministre d'afers socials i drets humans, que havia participat en matances a estudiants. Obiang diu que es preocupa molt per la justícia. Es preocupa tant que els jutges són nomenats a dit i destituïts de forma arbitrària. Ni què dir que la major part dels jutges no són advocats ni tenen coneixements jurídics.
L'altra obsessió d'Obiang és la corrupció. Obsessió doble: per practicar-la ell mateix i per denunciar-la en el seu entorn. Es veu que signa totes les factures de l'administració del país perquè desconfia del seu ministre d'Economia. Un pájaro que s'ha enriquit amb la venda de petroli guineà i té collons de celebrar cada any la 'Festa de la Democràcia'. Quin sarcasme.