S'ha complert el que pensava. Adéu Barça

Un Barça lluitador, dominador de la pilota, però sense profunditat i totalment inoperant en atac ha estat eliminat de Champions. És cert que el Manchester United no ha fet gran cosa més: s'ha limitat a estar ben col·locat al camp, sense cometre cap errada en defensa i així ha guanyat l'eliminatòria. Però només cal veure els darrers partits del Barça: no ha marcat en cap dels dos partits contra els anglesos, tampoc a casa del Depor, ni al Camp Nou contra el Getafe i l'Espanyol. Així com es pot guanyar alguna cosa????
Pel que fa al Manchester United, he vist un equip molt eficaç amb bons jugadors com Tévez, Nani, el coreà Park o el veterà Scholes, i una sòlida defensa amb Evra, Ferdinand i Hargreaves. Un Cristiano Ronaldo que no ha fet res però que sensdubte és molt bo. Però ha mostrat molt respecte al Barça i no sé pas que hagués passat si s'hagués enfrontat a algun altre equip potent... Tampoc m'ha semblat res de l'altre món, tot i que repeteixo que és un equip molt ben ordenat i difícil de derrotar.

No apostaria pel Barça

No apostaria res pel Barça. Ho té molt malament per classificar-se per la final de Moscou de la Champions. No és que el Manchester United m'agradés massa en el partit d'anada del Camp Nou (per no dir gens) però aquest Barça no rutlla. I ja fa temps que no rutlla perquè ni la junta directiva ni el cos tècnic han posat fer al 'desmadre' que hi ha al vestuari.
En Ronaldinho fa el que li dóna gana des de la temporada passada. Jugadors com Deco, Márquez, Eto'o (que eren de fet els que marcaven les diferències) estan en un estat de forma deplorable. L'Henry ha arribat a can Barça en plena decadència. I de la resta crec que no es pot demanar gaire cosa més.... I tot això ho saben en Rijkaard, Txiki, Laporta i tota la directiva.
En un partit únic pot passar de tot. Només que s'aconsegueixi un empat a gols a Old Trafford, el Barça es classificaria. De fet el Barça ja va empatar en dues ocasions anteriors. Però no tinc massa confiança. Aquest Manchester United no es deixarà prendre l'oportunitat de guanyar una altra Champions jugant davant del seu públic. Tant de bo que el Barça es classifiqués! (no sóc d'aquells 'culès' que desitgen que perdi el seu equip perquè hi hagi neteja a l'equip i al club).
Però repeteixo. No apostaria res pel Barça!

Lost

Estic totalment enganxat a LOST, aquesta gran sèrie nordamericana sobre uns supervivents d'un accident d'avió que estan en una misteriosa illa. De fet tot és misteri en aquesta sèrie. Ara ja ha començat la quarta temporada en canals en castellà però als Estas Units ja van pel novè episodi d'aquesta 4ª temporada després d'un temps aturats per culpa de la vaga dels guionistes. És que no he pogut aguantar i ja vaig pel mateix epsiodi que els americans a pesar que sigui en versió original subtitulada.
Mica en mica es van solucionant misteris de l'illa però encara en falten molts per descobrir. El més sorprenent d'aquesta sèrie és que quan penses que ja es sabrà tot, et venen amb un altre gir de guió... i apa! Tornem-hi!
Una sèrie apassionant, amb molt bons actors i actrius (molt bons els personatges de Kate, Sawyer, Jack, Hugo, Desmond, Ben, Locke o Sayid,...), amb un suspens increïble. La millor sèrie de TV en aquest gènere de suspens-ciència ficció que he vist mai. Esperem que continuï igual fins a la sisena temporada, que sembla que serà l'última.

The Eye

Era d'imaginar però The Eye és fluixeta. Hi ha poc cinema de terror nordamericà que valgui la pena i a més es basen en copiar-se de pelis orientals (i inclús catalanes ja que volem fer el remake de REC). THE EYE li ha tocat el rebre ara, un film tailandès, i que als Estats Units l'ha protagonitzat una alegria per la vista com és JESSICA ALBA -si no mireu la foto-, tot i que també d'actriu en té ben poc.
Ella interpreta a una violinista cega que, després de passar pel quiròfan per rebre un transplantament de còrnia, recupera la visió. A partir d'aquí veus successos extranys que no semblen reals ja que comença a veure morts i fantasmes. Res, film fluixet i suposo que LLAMADA PERDIDA també ho serà.

Doctor Doctor

Els meus primers grups preferits de rock van ser els Led Zeppelin, Deep Purple, Black Sabbath. Eren els precursors del que després es diria heavy metal. Jo sempre he dit que fan rock dur perquè el heavy metal dels 80 no en sóc cap fan.
M'encanta però una cançó de mitjans-finals dels setanta. Es titula Doctor Doctor i és magistral. Era dels UFO, una banda britànica que va aparèixer una mica més tard que Led Zeppelin però que no aconseguirien l'èxit fins als 72-73, sobretot quan incorporen el guitarrista alemany Michael Schenker dels Scorpions. Quina meravella de guitarra! Va ser la principal cançó d'UFO (també estava bé Rock Bottom) però sensdubte Doctor Doctor ha esdevingut el seu CLÀSSIC.

Doctor doctor, please, oh, the mess I'm in
Doctor doctor, please, oh, the mess I'm in
She walked up to me and really stole my heart
And then she started to take my body apart

Livin', lovin', I'm on the run
Far away from you
Livin', lovin', I'm on the run
So far away from you

Doctor doctor, please, oh, I'm goin' fast
Doctor doctor, please, oh, I'm goin' fast
It's only just a moment, she's turning paranoid
That's not a situation for a nervous boy

Doctor doctor, please, oh, the mess I'm in
Doctor doctor, please, oh, the mess I'm in
But you look so angry as I crawled across your floor
She's got the strength and I can't take any more

Livin', lovin', I'm on the run
So far away from you
Livin', lovin', I'm on the run
So far away from you

Doctor doctor, please, oh, the mess I'm in
Doctor doctor, please, oh, I'm goin' fast ....

I aquí el video de Doctor Doctor. Brutal!

http://www.youtube.com/watch?v=NWJoj-sWYvU

Tachenko

L'altre dia em vaig recordar de la final del Mundial de bàsquet, crec que de molt a principis dels 80, que es va celebrar a Colòmbia. Com quasi sempre la final era entre els EEUU i la URSS, les dues superpotències. És clar que en aquella època els de la NBA no jugaven a la selecció nordamericana i ho feien les promeses universitàries. A pesar de les meves simpaties per les esquerres recordo que anava a favor dels americans. És que els russos sempre guanyaven i quan veia a algú que els podia aturar... doncs sempre anava amb ell. I a més amb els americans estava un espectacular Doc Rivers, l'Antoine Carr i... l'Oso Pinone, que després va estar a l'Estudiantes.
Però Tachenko sempre m'havia caigut bé. Deien d'ell que darrera el seu aspecte ferotge era un bonàs. Era un jugador massa net i havia de lluitar contra 'mestres de la murrieria' com Meneghin o De la Cruz. Us enrecordeu quan De la Cruz el defensava i es llançava descaradament per forçar Sempre l'havia vist jugant al mític TSKA de Moscu, tot i que mai l'havia vist guanyar cap Copa d'Europa. Formant parella de pivots amb el mític Viktor Pankrashkin -que malauradament va morir fa uns anys- i tenint com a companys a Eremin, Enden, Myskin, Lopatov.... jajajajaja! Quins records!
Res, aquí el meu record a un jugador llegendari i que tothom recorda en aquella època. 2'20 cm d'humanitat!