El regnat més curt de la història

El regnat més curt de la història va durar aproximadament uns 20 minuts (pobre rei) i va tenir lloc l’1 de febrer de 1908 a Lisboa (Portugal). Aquell dia, el Rei Carlos I de Portugal “el Martirizado”, va sofrir un atemptat quan tornava al costat de la seva família al palau reial al carruatge en el qual viatjava. Amagats entre la multitud dos homes, Alfredo Costa i Manuel Buiça activistes del partit republicà, van disparar diversos trets causant-li la mort a l’instant. En aquell precís moment el seu fill, Luis Felipe “Duc de Braganza”, va passar a ser el Rei de Portugal, però el seu regnat tan sol va durar 20 minuts, ja que es trobava greument ferit després de l’atemptat (qui se li passa pel cap posar a un rei que està més tirotejat que un colador).

Compte amb la CITROËN de Granollers

Aquest és el cas del pare d'un company meu de feina que li va passar a la Citroën.

El pasado 21 de septiembre, le robaron el coche a mi padre en la citroen de Granollers, en el poligono "Jordi Camps" (donde la bimbo). El coche lo entró un mecanico para mirarle las luzes del ordenador, y un señor entró al taller, se montó en el coche de mi padre que el mecanico había dejado abierto con las llaves puestas, salió muy tranquilamente del taller por que las puertas de seguridad estaban abiertas (desde que pasó el robo, las cierran que majos. . .) y el de recepción le dice a mi padre: - "el C5 azul metalizado es tuyo? dice mi padre:- si. . . Y le contesta el de recepción:- pues se lo acaban de llevar... mi padre:- donde? el de recepció:- que te lo han robao! y el señor de recepcion vio salir el coche pero no le dijo nada por que no lo vio raro...

A partir de ahí; la citroen se desentiende de responsabilidades, no quieren saber nada del coche es más declaran que el coche no estaba depositado en su taller!( Garajes Eloy -citroen-) y después de tratarnos con mucho desprecio y mala educación declara que no se hace responsable del robo por que cito con palabras textuales: "el coche no estaba depositado en el taller, y no estaba bajo su responsabilidad".

- señor director: su empleado entró el coche, conduciendolo el, a su taller y tal como quedaron, se lo quedo allí para revisarlo. y si no estaba bajo su responsabilidad, quien es responsable de los coches que estan en el taller de citroen Granollers???.... ¿DIOS? vale pues señor director no se preocupe que dios no va a tener que vigilar mas el coche de mi padre en su garaje por que Se lo han robado!

en fín, los mossos d'esquadra después de saber que no disponen de cámaras de seguridad, que no es la primera ni la segunda vez que les roban un coche, que han dejado siempre las puertas de seguridad abiertas... y un sin fín de cosas, lo han pasado a investigación.

y lo de la fotito...esto es para que vean que no me pienso quedar de brazos cruzados, pagando un coche nuevo (tenia dos años) de 23.000 y pico Euros por que a los señores de la citroen no les de la gana de responsabilizarse de que estando el coche dentro del taller, cualquiera puede entrar a llevarse un coche. . . no debe ser tan difícil, si ya van por la cuarta . . .

evidentemente nos han dicho y pasado muchas mas cosas (del robo)que son para contar pero si esto ya es largo... imaginate!

sres Citroen... me quedaré sin coche... pero os voy a estar tocando los cojones hasta que me canse

Qui va matar l'alcalde Viola? EPOCA?

Joaquim Viola va ser un dels darrers alcaldes de Barcelona d'arrel franquista. Val a dir que va ser combatent en la Guerra Civil Espanyola i tenia importants finques a la comarca de les Garrigues. Aquest advocat i registrador de la propietat, tot i que es considerava democratacristià, va ser procurador familiar a Corts per Lleida des de 1967. La seva gestió com a alcalde (entre 1975 i 1976) va ser molt tesmpestuosai va acabar dimitint davant la pressió política del carrer i que el país estava en plena transició. Posteriorment va ser director general d'Administració Local i va fracassar en presentar-se com a independent per Lleida al Senat el 1977.
El 1978 va ser assassinat de forma molt cruel. Aquest és un cas que no s'ha resolt tot i que els signes apunten cap a una organització armada catalana que es deia EPOCA (Exèrcit Popular Català), i que també és força desconeguda ja que mai va reconèixer els seus atemptats i mai s'ha estudiat en profunditat.
A les 8:30 del matí un grup format per quatre persones joves va trucar a la casa del matrimoni Viola que estava al passeig de Gràcia. Pensant que portaven la llet, la muller de Joaquim Viola va obrir la porta i els quatre joves van entrar a casa amb molta violència. Després de lligar a la seva dona, fills i criada van agafar a l'ex alcalde i el van traslladar en una habitació on li van posar una bomba enganxada al pit. Els assaltants els hi van dir que com posar-se en contacte amb ells i que no podien tocar la bomba sinó explotaria. A partir d'aquí ve la confusió: el més provable és que la bomba fos defectuosa tot i que també pot ser que la dona de Viola li intentés treure la bomba. La dona va entrar a l'habitació de Viola i l'artefacte va explotar destrossant els dos. Els quatre joves van fugir ràpidament. Va ser un cas molt semblant al que li va passar setmanes abans a l'empresari Josep Maria Bultó el 9 de maig de 1977.
Es va acusar a EPOCA i es van detenir als suposats quatre culpables, però de seguida se'ls va posar en llibertat en aplicació de la Llei d'Amnistia. Després aquesta llei va ser revocada però al judici dels quatre implicats hi va haver una gran quantitat d'irregularitats i va portar que la Comissió de Drets Humans d'Estrasburg emetès un dictament en contra.
Un dels implicats va ser Jaume Martínez Vendrell (a la foto), un dels membres històrics del Front Nacional de Catalunya. A finals dels seixanta va ser uns dels propulsor d'EPOCA, aquesta banda armada que va actuar en diverses accions però que no reivindicava els atemptats. El 1981 va ser jutjat per la seva implicació en l'assassinat de Bultó i després de Viola. No se'l va considerar autor material sinó coautor per omissió i complicitat en la preparació d'actes terroristes. Mai va complir cap condemna i va fugir a França tot i que quan ja estava malalt va tornar i va ser detingut de nou fins a la seva mort. Un cas que no es va resoldre.

Gasol i Navarro

Està clar que era la millor selecció però a la final sempre es caguen!
En Gasol i en Navarro han fet un partit lamentable i el que al·luciono és que l'entrenador fes jugar en Navarro encara al final. Realment lamentable. Els hi està bé per anar de sobrats, sobretot pel que fa als mitjans de comunicació que ja donaven a Espanya com a guanyadora abans de començar l'eurobasket.
I Rússia torna a tenir una selecció apanyadeta després de molts anys. Què bo que és Kirilenko!

Perpinyà

Perpinyà, una ciutat de la Catalunya Nord, que hi ha un equip de rugby que segons diuen se sent català i té L'Estaca de Lluís Llach com a himne. Que té els colors de la senyera per tot arreu. Però que ningú parla català. Són cent per cent francesos i als únics a qui vaig sentir parlar català van ser a una colla de gitanos que s'escridassaven (un català molt peculiar). O sigui que Perpignan és cent per cent francès i l'únic que parla català és en Pere Codonyan de TV3.
Un gran exposició de fotoperiodisme amb fotos que no han sortit publicades als grans mitjans de comunicació (a Perpinyà no hi havia censura) sobre conflictes bèlics, explotació infantil, natura, esport, o països desconeguts per la gran majoria d'occidentals com Corea del Nord o Afganistan. Fantàstic.
Foto d'uns soldats afgans detenint a un taliban.