Eleccions

És trist, però aquestes són unes de les eleccions més lamentables que aniré a votar. No m'ha agradat gens el que ha passat en els darrers mesos i puc dir que cap dels partits m'han demostrat gran cosa. És clar que aniré a votar els de sempre, ERC, però la desil.lusió està sent cada vegada més important en molta gent i una d'elles sóc jo.
No sé què és millor per Catalunya, però espero que CIU no tregui una majoria absoluta. No vull que aquest partit torni a governar Catalunya com ho va fer durant anys: pensant-se que era una propietat seva. Tampoc confio massa en el Tripartit perquè hi ha partits que no encaixen amb altres i sobretot perquè Zapatero no crec que vulgui tornar a fotografiar-se amb Carod. Collons d'eleccions!!! El pitjor és que em toca treballar.
Què cony el millor és que avui és la Castanyada i almenys hi haurà festa!

Las colinas tienen ojos

Los remakes de películas de terror de los años sesenta y setenta que están haciendo ahora son la mayoría deprimentes. Hace poco vi el remake de La profecía, una gran película de terror de finales de los setenta sobre el niño Damien (el hijo del demonio) con Gregory Peck y Lee Remick, y es vergonzosa. A parte de copiar plano por plano no tiene ninguna gracia. Lo mismo con la nueva versión de La matanza de Texas, La Niebla,...
Y me enteré que habían hecho una nueva versión de una peliculilla también de finales de los 70 de Wes Craven titulada Las colinas tienen ojos. Creo que la vi por primera vez en Noche de Lobos que presentaba José Luis Goas en Antena 3 hace años y me impactó. No dejaba de ser una película barata, con pocos medios y con argumento tópico. La típica familia americana que se pierde en el desierto de Nuevo México y que es atacada por una banda de antropófagos nacidos después de pruebas radioactivas en este desierto. Pero tenía su gracia con el inolvidable Michael Berryman, aquel calvo con cabeza cónica, y planteaba como unas personas normales y corrientes pueden convertirse en unos locos asesinos en una situación extrema (que ya antes lo había planteado Sam Peckinpah en Perros de Paja con un joven Dustin Hoffman).
La nueva versión no está nada mal. Es del francés Alexandre Aja, director de otra película de terror psicológico como Alta tensión. Además hay escenas muy buenas, como cuando el demócrata de la familia (todo el resto son del partido de Bush, incluídos yo diría que los dos pastores alemanes que llevan. Qué mala leche tiene uno de ellos cuando se entera que han destripado a su compañero canino. El sólo se podría haber cargado toda la familia antropófaga) encuentra un gran cráter con los coches de las anteriores presas de la familia caníbal. También destacaría la escena cuando el mismo personaje entra en el antiguo pueblo minero donde habitan estos caníbales que no huyeron cuando el gobierno norteamericano hizo las pruebas nucleares en Nuevo México después de la 2ª Guerra Mundial. Y así nacieron los pobres: deformes, con cabezas monstruosas, y olvidados por todo el mundo. Os la recomiendo, aunque el final sea un poco decepcionante. Pero intentaré no quedarme nunca solo en medio de un desierto, y menos en las colinas desérticas de Nuevo México (aunque el film se rodó en Marruecos, que se está convirtiendo últimamente en un escenario de las películas de Hollywood).

Paintball i festa

Era la segona vegada que provava jugar a aquest joc -perquè de fet no deixa de ser un joc, tot i que molt vinculat a una batalla-. I el dissabte vam anar amb els amics de la classe d'spinning a Santa Maria de Palautordera per fer una d'aquestes partides. És al.lucinant com la gent llença l'adrenalina en un joc com aquest: la tensió a flor de pell. De fet alguns ens creiem que érem Rambos, tot i que si haguéssim d'anar a una guerra crec que ens matarien a la primera!!!! Això sí, va ser divertidíssim i vaig poder comprovar que les noies que van participar no desentonaven gens: quines franctiradores!!!!! Tret d'alguna errada d'una noia que es pensava que ja se li havien acabat les boles i em va disparar a un metre al braç (sort que va ser al braç), no hi va haver cap problema: un morat que se'n va ràpid! S'ha de repetir!!!
I després de la pallissa del paintball: a sortir de festa! Vaig anar amb dos amics de la colla i unes amigues de la Garriga per aquest poble on m'agradaria molt viure (llàstima dels preus excessius). Vaig poder comprovar com se'n poder anar 125 euros d'una forma rapidíssima perquè l'Eva, una de les noies de la Garriga, es va deixar les claus dins a casa i va haver de trucar al cerrajero (no sé com es diu en català). A mi em passa això i me'n vaig a casa emprenyat!!!!
Vam anar tard a sopar però sort que vam anar al Carrer Gran, un restaurant que fa unes pizzes acollonants que està al centre mateix de la Garriga, molt a la vora de la plaça de l'Església. Un restaurant que regenta en Josep Bufí, expresident del Llerona de futbol, i la veritat és que sempre ho té ple! Ah i per cert, a part de fer un menjar bo, és també força econòmic.
I després lògicament de festa! Tocava Mataró perquè si ens haguéssim quedat a Granollers ja ens haguéssim quedat al Piano Blau i el millor és canviar d'aires de tant en tant! A més el grup que actuava, La Loca Histeria, no m'agraden gens. I La Negra Flor, un local de Mataró on posen temes de pop-rock espanyol dels vuitanta, noranta i actuals, és ideal! Almenys els cubates valen cinc euros ja que si entres directament a un lloc com el Piano o una discoteca un s'arruina. Ja, ja, ja. Sort del Javi que no beu i ens fa de taxista i pot portar el cotxe!!!! Si no més d'un de la colla ja estaria a la presó!!! A la Negra Flor ens vam reunir amb més amics i amigues i cap a Privat, per variar!!! Bé després ja tinc llacunes. Però és lògic quan t'ho estàs passant de conya, beus una mica més del compte amb els amics, i amb gent que val molt la pena!!!! El problema és que els calers se'n van ràpid!!! Je, je! Ja tocarà estrènyer el cinturó quan em toqui pagar la hipoteca! Un dissabte de festa aprofitant el canvi d'hora!!
Després ho vaig pagar car l'endemà perquè em tocava anar a treballar a RAP 107!!!! I sobretot perquè a la tarda havíem organitzat una festa-discoteca per nens a Can Butjosa. Buf com vaig patir, però ja està!!!! Avui he dormit 10 hores i m'he aixecat per fer una classe de TBC!!!! Acollonant!!! A més la Vane, la professora del CNG, la veritat és que fot unes classes brutals!!!!
Aviam que em depara avui la jornada laboral! Per cert, he de gravar el programa Tots els Móns Possibles que condueix l'Eric Llacuna, un crack! (historiador com jo) que tracta sobre l'Amèrica Llatina i que avui parlarem de la reelecció de Lula al Brasil!!! Tant de bo que continuin les millores en aquest país que vaig poder visitar ara fa tres anys i que sensdubte m'agradaria tornar més endavant!!!