Cas Sudanell

Ens haurem de comprar una retallada o una Magnum 44 'la mejor pistola del mundo capaz de volarte los sesos. Alégrame el día'? Haurem de comprar un arsenal, com passa en moltes cases dels Estats Units, per defensar la nostra llar? Caldrà contractar seguretat privada? En els darrers anys s'han multiplicat els casos d'assaltament a casa. N'hi ha algun de molt violent ja que als assaltants els importa poc que els propietaris estingun a casa en aquell moment perquè els hi foten una pallissa brutal.
El que em fa més por és que aquestes situacions ja no són pas obra de màfies de l'Est sinó que aquesta pràctica l'està utilitzant tothom! Només cal veure el que va passar a Sudanell on quatre desgraciats de nacionalitat espanyola van entrar al domicili de Sebastià Ges i aquest els va disparar quan va veure que estaven pegant al seu fill. El que passa és que aquest senyor és un aficionat al tir olímpic i se'n va carregar dos. Està clar que aquest cas és ben diferent al de la casade Tous ja que sembla provat que va actuar en legítima defensa, ja que els assaltants van entrar a casa seva fent ús de la força, estaven agredint el seu fill a anaven armats.
Ara els hi toca treballar a les diverses policies per intentar minvar aquestes situacions. Sinó dintre de poc anirem armats com a les pelis de l'Oest.

Apocalypto!!!!!

Ahir vaig veure Apocalypto, el quart llargmetratge com a director de Mel Gibson i el millor que ha fet fins ara. No deixa de ser una pel.lícula d’aventures, com tantes que s’han fet, però amb un ritme trepidant que no decau en cap moment. Potser a alguns els pot frenar que sigui un film que no s’ha traduït (és en llengua maia però amb subtítols) i a més tracta una civilització tan desconeguda com la maia (ara la gent va molt a la Riviera Maya però dubto molt que estiguin enterats pel que va significar aquest imperi que va durar molts anys i que s’extenia pel Yucatán, Chiapas, Guatemala, Honduras i el Salvador).
Un altre dels problemes és el punt de vista de Gibson (que ja li va crear problemes amb La Pasión de Cristo, sobretot als Estats Units). Des de Mèxic s’han escoltat veus que afirmen que Gibson ofereix una visió distorsionada al considerar als maies com uns ‘salvatges’. De fet, Gibson només reflexa la decadència d'un imperi (és una metafòra dels Estats Units actuals).
La pel.lícula té algun toc ‘gore’ però sense exagerar: es veuen sagnants sacrificis, vistos en la impressionant recreació de la ciutat maia i que són mostrats amb molt detall sobretot quan el sacerdot treia el cor als presoners per després fregir-lo i acabar decapitant al pobre sacrificat, com ofrena per calmar al seu déu. Segurament aquest aspecte religiós va ser un dels factors (juntament amb les malalties i la fam) que van portar a la civilització maia al seu enfonsament i a la seva misteriosa desaparició.
El protagonista, Arpa de Jaguar, un indi de la selva, escaparà d’aquest infern després de ser apressat pels maies juntament amb la resta de la tribu. Els últims 45 minuts són espectaculars, amb molt pocs diàlegs i molta acció, on el protagonista vol rescatar a la seva dona embarazada que s'ha quedat amagada anb el seu fill en un pou al costat del que era el seu poblat. És clar que el final està obert a diverses interpretacions.

Gossos guia

Fa pocs dies a dos cecs se'ls hi va negar l'entrada a un restaurant de Barcelona (Restaurant L'Oliva). Un cambrer quan els va veure entrar amb el seu gos 'lazarillo' els hi va dir que no podien dinar allà. Es veu que amb la normativa vigent els cecs poden entrar amb aquests gossos a tots els establiments.
A mi m'agraden els animals, tot i que no n'he tingut mai cap a casa. A més reconec que per menjar prefereixo estar rodejat només dels que raonen (tot i que sovint hi ha persones que raonen menys que els animals com es demostra en obrir qualsevol diari). Ara bé, aquests gossos compleixen una tasca social molt important, que és la de ser els ulls de qui, per desgràcia ha perdut la visió. Es veu que aquests gossos guia són molt educats, estan molt ben ensinistrats i no organitzen cap cridòria. Coneixent això i sobretot sabent la tasca que fan, com és que algú els hi nega l'entrada al seu local? I sobretot tenint la llei al seu favor!

Un campió del món de boxa de 2'13 i 150 quilos

La boxa és un esport a la baixa des de fa molts anys. Almenys al nostre país. Avui m'he enterat que el campió del món dels pesos pesats d'una de les federacions de boxa (es veu que n'hi ha tres) és un rus que fot 2'13 i pesa 150 quilos. Es diu Nikolai Valuev, l'home ja té 33 anys i fins ara no té rivals. Aquesta categoria sempre l'han dominat els boxejadors negres però ja fa uns quants anys que no apareix cap boxejador nordamericà de qualitat i en canvi estan sorgint aquests monstres blancs i eslaus, perquè a més de Valuev, es veu que promet Klitshsko que medeix 2'04 i també és una bestiassa! Que recordi, el boxejador més alt de la història que va arribar a ser campió del món, va ser als anys trenta l'italià Primo Carnera que feia 2 metres i pesava 120 quilos.
El passat cap de setmana Valuev va revalidar el seu títol guanyant precisament a un americà, James McCline, que es veu que es va lesionar la cama quan va fallar un cop. Moltes veus diuen que va exagerar el mal a la cama perquè veia que el podrien escalfar... Res de nou en aquest esport. Ara es veu que a Valuev se'l rifen els grans promotors de la boxa, entre ells un dels mafiosos d'aquest esport, Don King. Abans sempre es parlava de quan vindria la gran esperança blanca? Doncs ara millor caldrà buscar la gran esperança negra.

Ca n'Anglada=Alcorcón

Ja va passar fa uns anys a Ca n'Anglada de Terrassa quan gent del barri va explotar per culpa d'uns quants magribins que estaven provocant incidents contínuament. Ara ha passat a Alcorcón però els implicats són els famosos 'Latin kings', aquesta banda llatinoamericana que pel que diuen és molt perillosa.
Pel que diuen aquests Latin Kings s'havien apropiat del barri i feien pagar als nens per jugar a les pistes públiques. Provocaven incidents cada cap de setmana a les zones de copes, estaven en baralles amb altres 'chulos del barrio'. Alcorcón és una ciutat de 160.000 habitants i es podria dir que és com Cornellà o Santa Coloma de Gramenet, una ciutat amb barris de treballadors en els quals darrerament han vingut molts immigrants de Sudamèrica i Àfrica. I el dissabte els nois del barri van explotar i van plantar cara a aquesta banda, que té crec molt de secta en la qual hi ha joves equatorians, colombians i dominicans, tot i que en els seus orígens són bandes dformades per portorriquenys.
El que trobo lamentable és que l'Ajuntament d'Alcorcón, a través de la policia local, no controli aquesta situació. Que les lleis del nostre estat no puguin castigar aquests actes. És trist que vinguin una marrecs de fora, que a més de no treballar, es vulguin fer amos de la situació i la policia i la justícia d'aquí no s'enteri de res o passi de tot.
El que em preocupa més és, per altra banda, que en el sector espanyol es reuneixin nanos que tampoc són àngels de la guarda, i persegueixin a qualsevol llatinoamericà que vegin pel carrer. El linxament és una de les situacions més lamentables en una societat civilitzada, perquè quasi sempre es persegueix el que menys culpa té. Em preocupa molt aquesta situació perquè aquests brots de violència condueixen al racisme per culpa d'uns grapat d'immigrants que no tenen res de civilitzats i s'aprofiten aquests sectors de fatxes i racistes que tenim a la nostra societat.

Que el Barça s'espavili

He pogut veure bona part del parit del Barça contra el Nàstic i, o s'espavila, o aquest any no guanyarà res! Hi ha jugadors que estan fora de forma, com Ronaldinho, que no li surt cap jugada, Deco, Giuly,... Sort té del Saviola, que és un oportunista, i està aconseguint molts gols, perquè l'equip no rutlla. Ja no pressionen com abans (amb això Eto'o es nota molt ja que ni Saviola ni Gujohnsen pressionen com el camerunès) ni la circulació en atac és ràpida.
Em sembla que si continuen així el Liverpool ens passarà per sobre, sobretot tenint en compte que el partit de tornada és a Anglaterra. A més el Liverpool va guanyar ahir 2-0 al Chelsea i els hi podien haver fotut tres gols més. O sigui que l'equip s'ha de posar en forma i tàcticament ha de tornar al nivell de l'any passat sinó els aficionats del Barça poc disfrutarem. A més tant les seccions de bàsquet com d'handbol fan pena. El Barça de bàsquet d'Ivanovic és un equip mediocre, sense idees, que s'ha classificat pels pèls a la Copa del Rei i que a Europa els eliminaran de seguida. I el Barça d'handbol està molt per sota del Portland i Ciudad Real.
Per cert, i em sap molt greu dir-ho, però el Nàstic és un equip de Segona després del que he vist en el partit contra el Barça. No han tingut cap oportunitat en els 90 minuts.

El PP creu que posar 'motes' és violència escolar

És per riure. La cosa s'està anant de mare i més quan surt l'Ana Pastor, que es veu que és secretaria de Política Social i Benestar al PP, i va reclamar que "las agresiones psicológicas, tales como ponerle a alguien un mote, se incluyan en esa categoría de volencia escolar". Jo sé que hi ha motes molt cruels que segur que no agraden gens i poden afectar en alguna persona. Qui no recorda quan hi havia el gordito, el gafotas, el orejudo,... Això ha estat sempre així i serà sempre així perquè els nens poden ser molt cruels... Però per l'amor de Déu!!!! Que els motes es posen des que Franco era cabo -de fet al Franco li deien Franquito a l'Academia Militar per la seva baixa estatura i la seva veu aflautada-.
Tots hem tingut motes en la nostra època d'infància i inclús adulta. Però que això arribi a ser violència escolar... Inclús en l'escola franquista, que era una escola amb disciplina i violència, entre els nens es posaven motes i es deien bretolades. El que està clar és que el professor ha d'intervenir quan la 'persecució' a un nen és flagrant i contínua i castigar als autors. Però per posar un mote?????

Eurovision caspós

Ahir a la nit vaig engegar la televisió i vaig quedar flipat al veure Hotel Cochambre en un programa per triar l'artista espanyol que interpretarà la cançó d'Eurovisió!!! Vaig al.lucinar perquè una mica i més i es classifiquen entre els tres primers. Però clar, després de veure qui eren els guanyadors no em va extranyar gens. Si haurien d'haver quedat primers de carrer!!! Però com és que es presenta un grup de festa major (sense tenir un to pejoratiu ni desmerèixer el que fan , que la veritat és que ho fan molt bé: entretenir i divertir i punt i recordant que també fan un espectacle que no és de festa major com el de Sabina). No m'imagino la Salseta del Poble Sec presentant-se a Eurovision.
Però és que la resta que es presentaven era per vomitar: La Década Prodigiosa i una sèrie de personatges dignes del baúl de los recuerdos!!! Però és el que té aquest tipus de concursos. Tot plegat molt patètic! Igual els Hotel Cochambre es volen fer un nom a la resta de Espanya. Segur. Però em va sorprendre que estiguessin en un festival caspós com aquest!

Globus d'Or

Molts diuen que els que guanyen els Globus d'Or són després els vencedors dels premis Oscar. El que és cert és que els gustos dels dos jurats són bastant semblants i sembla que la guanyadora d'aquest any dels guardons de Hollywood serà Babel del mexicà Alejandro González Iñárritu. Aquest realitzador ja em va agradar força amb 21 gramos i ara tinc moltes ganes de veure Babel.
També va triomfar Clint Eastwood, que darrerament ja no està per fer masses papers d'actor tot i que es va lluir a Million Dollar Baby. He pogut veure darrerament 'Banderas de nuestros padres' que és una bona pel.lícula sobre la batalla de Iwo Jima. Però curiosament el Globus d'Or li han donat per 'Cartas desde Iwo Jima', la mateixa història però vista des de la perspectiva japonesa. Segurament ha de ser molt curiós veure les dues pel.lícules i adonar-se que la propaganda americana deia que els japonesos eren salvatges i cruels, idèntics qualificatius que comentava la propaganda japonesa. El que passa és que els japonesos preferien suicidar-se o endur-se per endavant al major nombre de soldats nordamericans. Una mentalitat que em recorda a la dels suïcides islàmics.
Qui s'ha quedat amb un pam de nas és Almodóvar. A mi és un director que mai m'ha entusiasmat. Reconec que ha aconseguit crear un món molt seu, força original, però ni les seves comèdies em fan riure i els seus drames se'm fan molt pesats. Potser té més sort als premis Oscar amb 'Volver' juntament amb la seva musa, Penélope Cruz, que ja se sap que té molt èxit als Estats Units.
La sorpresa ha estat Dreamgirls, una cinta que explica la vida d'un mític grup de pop femení dels anys seixanta, The Supremes.

Zapatero ho té molt pelut

El PP està actuant d'una forma fastigosa i impresentable abans i després de l'atemptat d'ETA de Barajas. La seva radicalitat és exagerada i sembla que estigui esperant un altre atemptat d'ETA -que no m'extranyaria gens- per guanyar novament les eleccions.
Però Zapatero tampoc ha estat fi en els objectius que va prometre assolir. Primer amb l'Estatut de Catalunya i sobretot en acabar amb el terrorisme. No sé exactament què ha passat aquí però és horrorós que un president es llenci floretes un dia abans de l'atemptat de Barajas dient que tot va 'viento en popa'. S'ha equivocat d'intermediaris? Josu Ternera pinta poc i mana un altre sector dins ETA? El govern del PSOE crec que s'ha equivocat i segons molta gent això ha demostrat que les converses amb una banda terrorista com ETA són impossibles.
Però jo crec que ara sí que seria un error trencar definitivament. Sé que per molts pot ser entrar en el xantatge d'ETA. Però mai he vist a Batasuna en una situació tan poc homogènia en el seu pensament: primer que volen participar a la manifestació i després que no, lamentant la mort dels dos ecuatorians (cosa que no recordo que havia fet massa). Les bases de Batasuna volen continuar aquest procés de pau i molts d'ells s'han cagat amb tot quan ETA va posar la bomba a Barajas. Crec que en l'esquerra abertzale estan apareixent moltes visions divergents, i segur que a ETA igual, malgrat continua existint el sector més brutal i assassí.
Zapatero ho té molt pelut i l'altre dia al Congrés no sabia on anava ni què dir. Solament va criticar al PP però sense dir cap solució. No sé si des del govern hi havia un pla B per si es cometia un més que possible atac d'ETA. Però està claríssim que si no el troba tindrem el PP novament al govern.

Un Rocky de pa sucat amb oli

Pensa amb algú a qui odiïs profundament, posa't uns guants de boxa i colpeja a un sac unes quantes vegades! Ja veuràs com va l'adrenalina! Avui he fet la meva primera classe d'aerobox amb guants de boxa!!! Sí, ja ho sé que sona una mica patètic i fatxenda ja que em podria posar una vena a la mà i ja està. Però com que no n'hi havien de sobres i un portava guants de boxa (o full contact, no sé si són els mateixos) m'ha fet il.lusió posar-me'ls. Cal tenir en compte que la primera vegada que vaig fer aerobox (una espècie de boxa però lògicament sense donar cops a cap altra persona que hi ha per allà sinó a un sac o a l'aire) va ser sense protecció a les mans i els 'nudillos' (ara em fa mandra buscar el diccionari castellà-català) van quedar fets una merda.
Em sentia Rocky Balboa! Per cert ara hi ha la sisena pel.lícula de la saga! Què fot el Sylvester Stallone amb 60 anys lluitant contra el campió del món del moment? Si us plau que no guanyi, que sinó tindrem la setena. Ara me l'estic baixant perquè això s'ha de veure!!!!

Que farà més calor a l’estiu? Me’n vaig a Islàndia!

Els meteoròlegs i especialistes en el clima avisen que aquest estiu pot ser apoteòsic pel que fa a la calor. La veritat és que la calor no l’aguanto gens bé, sobretot pel que fa a la humitat que fa per aquí. El nostre home del temps de RAP 107, Joan Folch, ja ens ha dit que suprimirà el seu viatge que tenia previst el juliol a Egipte perquè el metge li ha recomanat que no vagi a llocs amb molta calor i a més si allà normalment fa escalfor, imagina’t aquest any que diuen que poden pujar dos o tres graus les temperatures que no són ‘moco de pavo’.

Alguns em diuen que cap problema. Que a l’estiu la calor es passa a l’aigua. Però com sóc un animal de dues potes i no un peix, a l’aigua estaré dues hores màxim (mentida que fa uns anys a la República Dominicana estava tot el sant dia a la piscina). Bé semblava més un jacuzzi perquè l’aigua estava bullint (també hi havia molts nens i avis i el seu color era dubtós...). Però bé, era perquè allà no es podia fer altra cosa, i a més podies beure el teu rom a la piscineta mirant com ballaven (és un dir perquè els seus moviments era descompassats) els turistes i les mulates (això ja és una altra cosa). Ah! I si volies desconnectar de veure catalans anaves ben equivocat!!!! Allà et podies trobar al català de terra endins o en Javi, un xicot de Can Rull de Sabadell que venia amb la seva samarreta de la selecció espanyola. Què bo! Encara ens el trobem fent de ‘segurata’ en una discoteca de Mataró!!!! Bé, no sé que és més friki si portar això o una samarreta de Celtic de Glasgow, quan un no és ni de Glasgow, ni és escocès ni sap parlar anglès. Què hi farem.

L’any passat vaig veure que per passar el calor no cal anar a una piscina sinó que pots anar cap a una illa com Irlanda. Allà pots veure Guinness per un tub i això és el que et produeix la caloreta!!!!

I si canviem d’illa i anem a Islàndia. Collons, quin fred ha de fotre ara!!! Allà diuen que només s’hi pot anar el juliol-agost, tot i que amb aquest canvi de temps, ves a saber si podrem veure d’aquí a poc les islandeses amb tanga ballant a les platges del seu país. Islandeses amb tanga? Déu meu què dic ? Que em poso nerviós!

Es veu que Reykjavik, la seva capital, és una de les ciutats de moda perquè allà s'hi reuneixen els britànics i americans més 'fashions' a ballar cançons de la Bjork (ja em direu com es balla una cançó d'aquesta islandesa). Es veu que també tenen una gran fal.lera per beure (sembla que és intrínsec en tots els països nòrdics. Tindré sang islandesa, escocesa, noruega o irlandesa?). I el púbic femení és mooolt... obert (això diuen) amb la gent que ve de fora i sobretot quan han begut alguna cervesa més del compte (islandeses amb tanga, buf ja em venen de nou aquests pensaments). Bé, l'alcohol es paga a preu d'or i els que som bevedors allà sí que millor portar una petaca o bé fundar un club d'exalcohòlics. De fet és el gran inconvenient d'aquest país: que tot és molt car. És clar que si fos més barat em tornaria a trobar al de la samarreta de la selecció espanyola acompanyat de tot l'equip inicial, els suplents i el massatgista, demanant en comptes de Bjork housete del bueno!

El futbol és així

Aquest és el títol d'un llibre-assaig molt divertit que ha escrit el periodista Jordi Portals i que compta amb dibuixos de FER, tot un crack que podem disfrutar a El Jueves. Quanta conya es pot fer de l''esport rei'! I és que Portals analitza totes les facetes del món del futbol, des dels jugadors, presidents, entrenadors, aficionats.
Tal com diu l'autor, un gol pot embogir al públic i inclús produir infarts. Els jugadors també salten i criden quan marquen un gol "però no acostumen a tenir cap infart. Perquè un jugador de futbol tingui un infart li ha de passar alguna cosa més grossa que un gol: que li redueixin el sou, per exemple".
Analitza altres aspectes, per exemple quan es llancen damunt del terreny de joc conills, gallines i altres petits animals de granja. Ja de per si és un espectacle veure als jugadors perseguint-los. "Però la pregunta és: ¿a quina cassola hi deuen anar a parar aquests animalons? Se'ls disseca i se'ls exhibeix al museu del club? O se'ls ven per aconseguir ingressos atípics?. I què dir quan salten homes o dones al camp. Alguns d'ells són exhibicionistes (pràctica habitual en països anglosaxons). En canvi, si qui salta al camp és un senyor vestit de cap a peus i amb un paraigua a la mà, que ningú esperi que corri fins al cercle central i comenci un suggeridor striptease. No. Més aviat qui farà bé de córrer, però en direcció contrària, és l'àrbitre si no vol rebre alguna garrotada".
També un partit es pot veure a casa. És clar que veure'l sol a casa és bastant avorrit i normalment proposes als amics que vinguin... (això em sona quan anem a casa d'un amic, en Marc). "A banda de deixar-te el pis com si Atila hi hagués aixecat el campament, els teus amics fan una cosa molt pitjor: et buiden la nevera i el moble bar. I això que, previsor com ets, ja t'has deixat una fortuna en menjar i begudes al súper per fer una mica de piscolabis. Però venen amb tanta gana que de seguida cal improvisar noves solucions!".
I el futbolista? Si parlem dels professionals, ens estem refereint a "aquells que han assolit el segon somni de tanta gent: cobrar per jugar a futbol (el primer somni és cobrar per no fer res). A banda de jugar a un nivell acceptable a futbol, en els futbolistes professionals hi destaquen dues altres característiques. Una: la capacitat innata que de cada tres frases pronunciades dues siguin tòpics. I dos: en la frase que no és tòpica, s'evidencia per norma general que l'oratòria no és el seu fort". És clar que davant les crítiques injustes pels seus elevats sous, cal tenir present "que la vida d'un futbolista d'elit és esgotadora. Es lleva cap a quarts de nou, agafa el descapotable, arriba a les instal.lacions del club, s'entrena una hora i mitja, rep un massatge i se'n va a dinar. A la tarda es recupera estirat al sofà mirant la tele. Ep!!!!, això un dia de cada dia. Si hi ha partit és molt pitjor perquè al ritme frenètic quotidià s'hi afegeix la tensió que pot provocar l'estrès del partit". Quin horror ser futbolista!!!!
També parla dels entrenadors tot i que comença deixant les coses clares: "ser entrenador de futbol és una de les professions més absurdes que hi ha. Quan jugàvem a l'escola a l'hora del pati, ¿calia que hi hagués un entrenador? Resposta: no. ¿Algun equip preferia les grans tàctiques a la inspiració i improvisació? Resposta: no ¿I els partits eren intensos i plens de magnífiques jugades i gols espectaculars? Resposta: sí. ¿I els millors sempre jugaven bé i no fallaven quasi mai sense necessitat que ningú els digués que havien de fer? Resposta: sí. No hi ha més preguntes, senyoria. Però bé, per satisfer els qui encara creuen que l'entrenador ha de ser una figura respectada (tot i que tingui més de 50 anys i sempre vesteixi amb xandall, fins i tot en els desplaçaments i durant els partits) parlarem del tècnic com aquell que quan es jubila ha passat per tots o gairebé tots els clubs de futbol de Primera o Segona divisió. La qüestió és que, quan un aconsegueix ser considerat entrenador, es pot dir que li ha tocat la rifa: sempre trobarà un equip que l'aculli".
I què dir dels àrbitres, la professió més incompresa del món. "Abans els àrbitres eren entrenyables: tot ho decidien per collons. Abans els àrbitres no eren persones, eren àrbitres i prou! Com podia tenir sentiments un individu que vestia de negre i tocava un xiulet amb nul esperit musical i infinita maldat? No, els àrbitres no eren humans: eren màquines de putejar! Ara vesteixen de disseny, somriuen, dialoguen, demostren una bona forma física i alguns fins i tot fan anuncis. Malgrat aquest canvis, els àrbitres continuen sent tan dolents com el primer dia. Si ja costa entendre que algú vulgui ser àrbitre, que hi hagi líniers ja voreja el surrealisme. Voler passar el diumenge a la tarda corrent amunt i avall en línia recta amb una bandereta requereix, no ja un estudi biològic, sinó potser un de psiquiàtric. L'altre personatge és el quart àrbitre. Aquest és una mica més llest perquè cobra i no fot res".
Després hi ha els presidents. "Hi ha un tret que defineix a la perfecció un president impresentable i incompetent: indefectiblement, cada vegada que hi hagi eleccions guanyarà per majoria aclaparadora". I com no, dels periodistes de futbol que "són molt semblants als astrofísics que estudien els forats negres: tots parlen del no res. És clar que la majoria de gent comença a llegir els diaris per les pàgines del futbol, i els programes de ràdio i tele dedicats a aquest esport tenen audiències brutals. Després diuen que la gent no llegeix. Mentida! Això ho deuen escampar escriptors envejosos i mediocres que no venen un llibre encara que regalin una botifarra de Vic amb cada exemplar".
Jordi Portals també parla del futbol de categoria regional. L'autèntic futbol. Per ell "l'element que distingeix aquests partits als que juguen les figures multimilionàries és la rifa de la mitja part per ajudar la precària economia del club. El sorteig, a ple pulmó o a través d'un sistema de megafonia tan tronat com l'home de la mà innocent és entranyable. Indiscutiblement, anar al futbol i poder tornar a casa amb un pernil i una ampolla de cava sota el braç, canvia la perspectiva de les coses. Sobretot per relativitzar les derrotes". Brutal! Us el recomano. Em toca entrevistar-lo el dilluns i promet.

V de Vendetta

Generalment les pel.lícules basades en còmics no m'han agradat massa. Però V de Vendetta és una excepció en majúscules. La millor sensdubte dels germans Wachowsky, creadors de Matrix. Està molt ben trobat el règim opressiu, dictatorial i feixista d'un Regne Unit d'un futur molt proper. En el marc d'aquest cruel govern apareix un 'heroi' venjatiu que vol tornar a la llibertat al poble i obrir els ulls a la gent.
Potser l'argument no és nou però el que m'ha cridat més l'atenció és que V, l'heroi emmascarat protagonista de la pel.lícula (un Hugo Weaving que tot i que no es veu mai l'interpreta molt bé), utilitza uns mètodes totalment terroristes ja que es carrega a tots els líder polítics i religiosos (brutal quan es carrega el cardenal). Molts pensaran que els seus actes morals queden molt en entredit perquè per les seves venes només corre les ganes de venjança (crec que és el més venjatiu de tots els 'superherois' de còmic que he vist). També està molt bé l'evolució de la coprotagonista de la pel.lícula (una guapíssima Natalie Portman) que en un principi no està gens d'acord en les accions de V ja que el veu tan sols com un assassí. És clar que molts podran dir: "és que el personatge té molts motius per carregar-se a tots els líders polítics perquè li han fet de molt grosses". Altres diran que al final un es revenja no tan sols per ideals revolucionaris sinó per qüestions simplement personals. Hi ha opinions per tot.
Crec que aquesta pel.lícula s'ha de veure no només com un entreteniment (que ho és i la veritat és que un s'ho passa molt bé i inclús em venen ganes de llegir el còmic d'Alan Moore) sinó també com un avís ja que la tendència del nostre món va cap a aquest règim retratat a V de Vendetta. Compte!!!!