V de Vendetta

Generalment les pel.lícules basades en còmics no m'han agradat massa. Però V de Vendetta és una excepció en majúscules. La millor sensdubte dels germans Wachowsky, creadors de Matrix. Està molt ben trobat el règim opressiu, dictatorial i feixista d'un Regne Unit d'un futur molt proper. En el marc d'aquest cruel govern apareix un 'heroi' venjatiu que vol tornar a la llibertat al poble i obrir els ulls a la gent.
Potser l'argument no és nou però el que m'ha cridat més l'atenció és que V, l'heroi emmascarat protagonista de la pel.lícula (un Hugo Weaving que tot i que no es veu mai l'interpreta molt bé), utilitza uns mètodes totalment terroristes ja que es carrega a tots els líder polítics i religiosos (brutal quan es carrega el cardenal). Molts pensaran que els seus actes morals queden molt en entredit perquè per les seves venes només corre les ganes de venjança (crec que és el més venjatiu de tots els 'superherois' de còmic que he vist). També està molt bé l'evolució de la coprotagonista de la pel.lícula (una guapíssima Natalie Portman) que en un principi no està gens d'acord en les accions de V ja que el veu tan sols com un assassí. És clar que molts podran dir: "és que el personatge té molts motius per carregar-se a tots els líders polítics perquè li han fet de molt grosses". Altres diran que al final un es revenja no tan sols per ideals revolucionaris sinó per qüestions simplement personals. Hi ha opinions per tot.
Crec que aquesta pel.lícula s'ha de veure no només com un entreteniment (que ho és i la veritat és que un s'ho passa molt bé i inclús em venen ganes de llegir el còmic d'Alan Moore) sinó també com un avís ja que la tendència del nostre món va cap a aquest règim retratat a V de Vendetta. Compte!!!!