Sin novedad en el frente

Ahir al vespre vaig tornar a veure una de les meves pel.lícules preferides, 'Sin novedad en el frente' de l'any 1930. Un film que no ha envellit gens i que és el més antibelicista que he vist mai. Passa a la 1ª Guerra Mundial des del punt de vista d'uns joves alemanys que per patriotisme s'allisten a l'exèrcit. Però no es podien imaginar mai el que trobarien al camp de batalla: mort, destrucció, pèrdua dels amics, crueltat,...
Està basada en una novel.la també genial del mateix títol d'Erich Maria Remarque i comença precisament en una escola on us joves estudiants són alliçonats pel seu professor sobre el gran honor que suposa lluitar per la mare pàtria. I de fet la devoció que senten pel seu país els fa oblidar el patiment que deixen als seus familiars. Però una vegada arriben al camp de batalla s'adonen que allò no és un joc de nens.
Hi ha escenes mítiques com la del protagonista que queda atrapat en un cràter produït per una bomba i que es queda tota la nit allà amb el francès que ha assassinat i el seu penediment quan s'adona que aquell 'enemic' és una persona com ell a qui la guerra li ha robat la joventut. O què dir del pla final de la mà del soldat agafant una papallona. A més reflexa el que va suposar la guerra de trinxeres de la 1ª Guerra Mundial: una carnisseria sense sentit per avançar 50 metres i tornar al lloc on s'estava.
La millor pel.lícula antibelicista de la història, juntament amb Senderos de Gloria de Kubrick i Johnny cogió su fusil de Dalton Trumbo, curiosament les dues sobre la la 1ª Guerra Mundial, que havia de ser 'la mare de totes les guerres'. Malauradament després en van venir encara de pitjors.